virtuós
: virtuos
Catalan
Étymologie
- Du latin virtuosus.
Adjectif
| Nombre | Singulier | Pluriel |
|---|---|---|
| Masculin | virtuós [biɾtuˈos] |
virtuosos [biɾtuˈozus] |
| Féminin | virtuosa [biɾtuˈozə] |
virtuoses [biɾtuˈozəs] |
virtuós [biɾtuˈos], [viɾtuˈos]
- Vertueux.
Com evident experiència mostra, la debilitat de la nostra memòria, sotsmetent fàcilment a oblivió no solament los actes per longitud de temps envellits, mas encara los actes frescs de nostres dies, és estat doncs molt condecent, útil e expedient deduir en escrit les gestes e històries antigues dels homens forts e virtuosos, com sien espills molt clars, exemples e virtuosa doctrina de nostra vida, segons recita aquell gran orador Tul·li
— (Joanot Martorell, Tirant lo blanc, prologue)- La traduction en français de l’exemple manque. (Ajouter)
Prononciation
- catalan central, roussillonnais, catalan nord-occidental, valencien central : [biɾtuˈos]
- valencien général, baléare : [viɾtuˈos]