reial
Ancien français
Adjectif
reial \Prononciation ?\ masculin ou masculin et féminin identiques
- Variante de roial
Étymologie
- Du latin regalis.
Adjectif
reial masculin
Variantes
Nom commun
reial masculin
- Royauté.
- Cri de guerre.
- (Numismatique) Sorte de monnaie (réal ?).
Variantes
Références
- François Raynouard, Lexique roman ou Dictionnaire de la langue des troubadours, comparée avec les autres langues de l’Europe latine, 1838–1844 → consulter cet ouvrage
Catalan
Étymologie
- Du latin regalis.
Adjectif
| Singulier | Pluriel |
|---|---|
| reial \Prononciation ?\ |
reials \Prononciation ?\ |
reial [Prononciation ?] masculin et féminin identiques
- Royal.
Els jurats aprofiten l’avinentesa per recordar al reprensentant reial que el fet d’aver estat requerida Na Vilaragut a comparéixer davant un tribunal de Barcelona, pot haver procedit de «l’opinió que alcuns de Barchinona a vegades han somiada, temptan fer de Barchinona comuna pàtria, la qual cosa si e quant assajada fo, los tornà hom el queix, e, sens tota dificultat, se n’obtenia revocació».
— (Antoni Ferrando Francés, Consciència idiomàtica i nacional dels valencians, Universitat de València, Valence, 1980, (citation interne extraite de l’archive municipale de Valence))- La traduction en français de l’exemple manque. (Ajouter)
Dérivés
- reialment
Nom commun
| Singulier | Pluriel |
|---|---|
| reial \Prononciation ?\ |
reials \Prononciation ?\ |
reial [Prononciation ?] masculin
- (Numismatique) Réal.
Prononciation
- Barcelone (Espagne) : écouter « reial [Prononciation ?] »
Étymologie
- Du latin regalis.
Nom commun
| Singulier | Pluriel |
|---|---|
| reial \reˈjal\ |
reials \reˈjals\ |
reial [reˈjal] (graphie normalisée) masculin
- (Numismatique) Réal.
Variantes dialectales
- reiau (limousin, provençal)
Adjectif
| Nombre | Singulier | Pluriel |
|---|---|---|
| Masculin | reial [reˈjal] |
reials [reˈjals] |
| Féminin | reiala [reˈjalo̞] |
reialas [reˈjalo̞s] |
reial [reˈjal] (graphie normalisée)
Variantes dialectales
- reiau (limousin, provençal)
Dérivés
- reialament
Prononciation
Références
- (oc) Joan de Cantalausa, Diccionari General Occitan a partir dels parlars lengadocians, 2002, ISBN 2-912293-04-9, C.A.O.C. → consulter cet ouvrage
- Loís Alibèrt, Dictionnaire occitan-français selon les parlers languedociens, Institut d’Estudis Occitans, 1997, ISBN 2-85910-069-5
- Georges Castellana, Dictionnaire niçois-français, Serre, Nice, 1952