ièr

Voir aussi : Ier, ier, -ier, Iér, Ièr, -ièr, -ier-

Étymologie

Du latin heri hier »).

Adverbe

Adverbe
ièr
\'jɛɾ\

ièr \'jɛɾ\ (graphie normalisée)

  1. (adverbe de temps) Hier.
    • Lo teu pepin es mòrt. Dempuèi quora ? - Dempuèi ièr ser.  (Jean Boudou, Lo libre de Catòia 1978 [1])
      Ton grand-père est mort. Depuis quand ? - Depuis hier soir.

Variantes

Variantes dialectales

Dérivés

  • abans-ièr, ièr delà (voir les synonymes dans le premier)
  • ièr a ser, ier a ser (gascon), ièr al ser, ièr ser, ièr de ser, ièr de sera, ièr de vèspre, gèr a ser (oc), gèr ser (oc), a ser (gascon), iasser, iassers (gascon), jasser (gascon), jassers (gascon), anuèch, anuèit, anuèch passada, anuèit passada : lo ser, lo vèspre o la nuèch passada

Prononciation

  • Béarn : écouter « ièr ['jɛɾ] »

Références