de debàs
Étymologie
Locution adverbiale
| Adverbe |
|---|
| de debàs \de de.ˈβas\ |
de debàs \de de.ˈβas\ (graphie normalisée)
- D’en bas, de la plaine.
Malgrat nòstres esfòrces per dintrar sens bruch, èrem dos a dubrir la pòrta de debàs en plena nuèch, a montar l’escalièr, a butar la pòrta de la cambra.
— (Sèrgi Gairal, Un estiu sus la talvera, 2001 [1])- Malgré nos efforts pour entrer sans bruit, nous étions deux à ouvrir la porte d’en bas en pleine nuit, à monter l’escalier, à pousser la porte de la chambre.
Références
- Congrès permanent de la lenga occitana, 20 dictionnaires occitans en ligne, XIX - XX s → consulter cet ouvrage
- (oc) Joan de Cantalausa, Diccionari General Occitan a partir dels parlars lengadocians, 2002, ISBN 2-912293-04-9, C.A.O.C. → consulter cet ouvrage
- Christian Laux, Dictionnaire occitan-français (Laux), Institut d’Estudis Occitans, 2001 → consulter en ligne
- Josiane Ubaud, Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l’occitan segon los parlars lengadocians, Trabucaire, 2011, ISBN 978-2-84974-125-2
- [1] Bras, M. & Vergez-Couret, M., Universitat de Tolosa Joan Jaurés, Basa Textuala per la lenga d'Òc, XIX - XXI s → consulter cet ouvrage