clar
: Clar
Étymologie
- Du latin clarus.
Adjectif
clar masculin (féminin : clara)
- Clair, pur, brillant, gai.
Anagrammes
Références
- François Raynouard, Lexique roman ou Dictionnaire de la langue des troubadours, comparée avec les autres langues de l’Europe latine, 1838–1844 → consulter cet ouvrage
Catalan
Étymologie
- Du latin clarus.
Adjectif
| Nombre | Singulier | Pluriel |
|---|---|---|
| Masculin | clar [ˈkla] |
clars [ˈklas] |
| Féminin | clara [ˈklaɾə] |
clares [ˈklaɾəs] |
- Clair, limpide, net.
Com evident experiència mostra, la debilitat de la nostra memòria, sotsmetent fàcilment a oblivió no solament los actes per longitud de temps envellits, mas encara los actes frescs de nostres dies, és estat doncs molt condecent, útil e expedient deduir en escrit les gestes e històries antigues dels homens forts e virtuosos, com sien espills molt clars, exemples e virtuosa doctrina de nostra vida, segons recita aquell gran orador Tul·li
— (Joanot Martorell, Tirant lo blanc, prologue)- La traduction en français de l’exemple manque. (Ajouter)
Pren-me'n axí com a l patró qu·en platga
— (Ausiàs March, Pren-me'n axí com al patró qu·en platga)
té sa gran nau e pens aver castell;
vehent lo cel ésser molt clar e bell,
creu fermament d'un·àncora ssats haja.- La traduction en français de l’exemple manque. (Ajouter)
Synonymes
Prononciation
- prononciation générale : [ˈkla]
- valencien : [ˈklaɾ]
- El Prat de Llobregat (Espagne) : écouter « clar [Prononciation ?] »
Étymologie
- Du latin clarus.
Adjectif
clar \ˈklar\
Prononciation
Étymologie
- Du latin clarus.
Adjectif
| Nombre | Singulier | Pluriel |
|---|---|---|
| Masculin | clar [ˈkla] |
clars [ˈklas] |
| Féminin | clara [ˈklaɾo̞] |
claras [ˈklaɾo̞s] |
clar (graphie normalisée)
Synonymes
Dérivés
- aiga clara
- clar coma l’aiga
Prononciation
- France (Béarn) : écouter « clar [Prononciation ?] »
Références
- (oc) Joan de Cantalausa, Diccionari General Occitan a partir dels parlars lengadocians, 2002, ISBN 2-912293-04-9, C.A.O.C. → consulter cet ouvrage