capell
Catalan
Étymologie
Nom commun
| Singulier | Pluriel | 
|---|---|
| capell \kəˈpeʎ\ | capells \kəˈpeʎs\ | 
capell [kəˈpeʎ] masculin
- Chapeau.
- Ja és ma despesa — (Jaume Roig, Espill, préface, Ière partie)
 al sòl del sac,
 lo sirgant flac
 del meu cervell
 fa son capell
 minve, sotil,
 romp-li's lo fil
 e perd lo sest.
 Ordix no llest,
 tix ab treball,
 trama li fall;
 on fallirà
 hi suplirà
 sols de manlleuta.
 Que a caplleuta
 suplic, exhorte,
 lo que reporte
 e tinc emprés
 sia remés.
 No pas scapçat,
 partit, trencat,
 per veedors
 e miradors
 rot ni esquinçat.
 Mas sols pinçat
 e corregit,
 llimat, llegit,
 e bé escoltat,
 sia acceptat
 benignament.- La traduction en français de l’exemple manque. (Ajouter)
 
 
Notes
- Dans l’actualité ce terme n’est conservé que dans les parlers baléares ou, à l’écrit, dans la langue littéraire.
Synonymes
Dérivés
- capellet
Hyponymes
Prononciation
- catalan oriental (dont baléare) : [kəˈpeʎ]
- catalan occidental : [kaˈpeʎ]
- Valence (Espagne) : écouter « capell [Prononciation ?] »
Références
- Antoni Maria Alcover, Francesc de Borja Moll, Diccionari català-valencià-balear [Consulter]
- Joan Veny, Petit atles lingüístic del domini català, vol. 2, Barcelone, Institut d'Estudis Catalans, octobre 2009, p. 73 ISBN 978-84-7283-943-4