sotil
Étymologie
- Du latin subtilis.
Adjectif
sotil
Catalan
Étymologie
- Du latin subtilis.
Adjectif
| Nombre | Singulier | Pluriel |
|---|---|---|
| Masculin | sotil [Prononciation ?] |
sotils [Prononciation ?] |
| Féminin | sotila [Prononciation ?] |
sotiles [Prononciation ?] |
sotil [Prononciation ?]
- Inférieur, subalterne, insignifiant.
Ja és ma despesa
— (Jaume Roig, Espill, préface, Ière partie)
al sòl del sac,
lo sirgant flac
del meu cervell
fa son capell
minve, sotil,
romp-li's lo fil
e perd lo sest.
Ordix no llest,
tix ab treball,
trama li fall;
on fallirà
hi suplirà
sols de manlleuta.
Que a caplleuta
suplic, exhorte,
lo que reporte
e tinc emprés
sia remés.
No pas scapçat,
partit, trencat,
per veedors
e miradors
rot ni esquinçat.
Mas sols pinçat
e corregit,
llimat, llegit,
e bé escoltat,
sia acceptat
benignament.- La traduction en français de l’exemple manque. (Ajouter)