salvatge
Catalan
Étymologie
- (1271) [1]. Du latin sĭlvatĭcus [1] (« sylvestre, sauvage »).
Adjectif
| Singulier | Pluriel |
|---|---|
| salvatge \selˈbad͡ʒə\ |
salvatges \selˈbad͡ʒəs\ |
salvatge [selˈbad͡ʒə], [salˈvad͡ʒe] masculin et féminin identiques
- Sauvage.
Jo, com absent
— (Jaume Roig, Espill, préface, 2ème partie)
del món vivint,
aquell jaquint
acohortat,
d’ell apartat
dant-hi del peu,
vell jubileu
mort civilment,
ja per la gent
desconegut,
per tots tengut
com hom salvatge- La traduction en français de l’exemple manque. (Ajouter)
Variantes
- salvatgí
Synonymes
Dérivés
- salvatgejar
- salvatgeria
- salvatgí
- salvatgia
- salvatgisme
- salvatjada
Prononciation
- catalan central, roussillonnais : [səlˈbad͡ʒə]
- valencien : [salˈvad͡ʒe]
- baléare : [səlˈvad͡ʒə]
- catalan nord-occidental : [salˈbad͡ʒe]
- valencien central : [salˈbat͡ʃe]
- Espagne (Manresa) : écouter « salvatge [Prononciation ?] »
Références
- [1] : Gran Diccionari de la llengua catalana, 1999 → consulter cet ouvrage
Étymologie
- Du latin silvaticus (« sylvestre, sauvage »).
Adjectif
| Nombre | Singulier | Pluriel |
|---|---|---|
| Masculin | salvatge \sal.ˈβad͡ʒe\ |
salvatges \sal.ˈβad͡ʒes\ |
| Féminin | salvatja \sal.ˈβad͡ʒo̞\ |
salvatjas \sal.ˈβad͡ʒo̞s\ |
salvatge \sal.ˈβa.d͡ʒe\ (graphie normalisée)
- Sauvage.
una auca salvatja
— (Andrieu Lagarda, Les Secrèts de las Bèstias, page 289, 2014. ISBN 978-2-916718-53-8.)- une oie sauvage
Dérivés
Synonymes
Nom commun
| Singulier | Pluriel |
|---|---|
| salvatge \sal.ˈβa.d͡ʒe\ |
salvatges \sal.ˈβa.d͡ʒes\ |
salvatge \sal.ˈβa.d͡ʒe\ masculin (graphie normalisée) (pour une femme, on dit : salvatja)
- Sauvage (homme).
Références
- Congrès permanent de la lenga occitana, 20 dictionnaires occitans en ligne, XIX - XX s → consulter cet ouvrage
- (oc) Joan de Cantalausa, Diccionari General Occitan a partir dels parlars lengadocians, 2002, ISBN 2-912293-04-9, C.A.O.C. → consulter cet ouvrage
- Christian Laux, Dictionnaire occitan-français (Laux), Institut d’Estudis Occitans, 2001 → consulter en ligne
- Josiane Ubaud, Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l’occitan segon los parlars lengadocians, Trabucaire, 2011, ISBN 978-2-84974-125-2