llunyà
Catalan
Étymologie
Adjectif
| Nombre | Singulier | Pluriel |
|---|---|---|
| Masculin | llunyà [ʎuˈɲa] |
llunyans [ʎuˈɲans] |
| Féminin | llunyana [ʎuˈɲanə] |
llunyanes [ʎuˈɲanəs] |
llunyà [ʎuˈɲa]
- Lointain.
Als castellanoparlants navarresos, l’èuscar els quedava llunyà.
— (Xabier Erize, «Mentalitat i ideologia en el discurs sobre l’èuscar en la comunitat castellanoparlant» in Ideologia i conflicte lingüístic, Toni Mollà (dir.), ed. Bromera, Alzira, 2001, page 250)- La traduction en français de l’exemple manque. (Ajouter)
Prononciation
- Valence (Espagne) : écouter « llunyà [Prononciation ?] »