invadera
Étymologie
- Du latin invadere.
Verbe
| Conjugaison de invadera | |
|---|---|
| Infinitif | å invadera |
| Présent | invaderer |
| Prétérit | invaderte |
| Passé composé | har invadert |
| Impératif | invader |
| Participe présent | invaderende |
invadere \inʋaːdeːra\
Apparentés étymologiques
- invasjon — invasion
Variantes
Références
- invadera, Nynorskordboka.
Étymologie
- Du latin invadere.
Verbe
| Conjugaison de invadera | Actif | Passif |
|---|---|---|
| Infinitif | invadera | invaderas |
| Présent | invaderar | invaderas |
| Prétérit | invaderade | invaderades |
| Supin | invaderat | invaderats |
| Participe présent | invaderande | — |
| Participe passé | — | invaderad |
| Impératif | invadera | — |
invadera \Prononciation ?\
Apparentés étymologiques
- invasion — invasion