d’acòrdi
Étymologie
Adverbe
| Invariable |
|---|
| d’acòrdi \d‿aˈkɔɾði\ |
d'acòrdi \d‿aˈkɔɾði\ (graphie normalisée)
- D’accord.
Soi d’acòrdi amb tu.
- Je suis d’accord avec toi.
Ara que sèm d’acòrdi, anem dormir que deman se cal levar matin.
— (Jean Boudou, Contes dels Balssàs)- Maintenant que nous sommes d’accord, allons dormir que demain il faut se lever matin.
Variantes orthographiques
Références
- (oc) Joan de Cantalausa, Diccionari General Occitan a partir dels parlars lengadocians, 2002, ISBN 2-912293-04-9, C.A.O.C. → consulter cet ouvrage
- Christian Laux, Dictionnaire occitan-français (Laux), Institut d’Estudis Occitans, 2001 → consulter en ligne
- Josiane Ubaud, Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l’occitan segon los parlars lengadocians, Trabucaire, 2011, ISBN 978-2-84974-125-2
- Joan-Claudi Sèrras, Tot en Un - Lexic - Occitan/Francés, Français/Occitan, Institut d’Estudis Occitans, 2014
- Bras, M. & Vergez-Couret, M., Universitat de Tolosa Joan Jaurés, Basa Textuala per la lenga d'Òc, XIX - XXI s → consulter cet ouvrage