complidor

Catalan

Étymologie

Étymologie manquante ou incomplète. Si vous la connaissez, vous pouvez l’ajouter en cliquant ici.

Adjectif

complidor

  1. Ponctuel, exact, régulier, qui satisfait à ses obligations ou engagements.
    • El febrer de l’any següent, el company de viatge, molt complidor, em va enviar una targeta manuscrita per anunciar-me el naixement del seu primogènit, […].  (Eusebio Val, « Armin ens n'anem al Pacífic », La Vanguardia, 18 janvier 2021, page 3)
      La traduction en français de l’exemple manque. (Ajouter)

Synonymes

Cette entrée est considérée comme une ébauche à compléter en occitan. Si vous possédez quelques connaissances sur le sujet, vous pouvez les partager en modifiant dès à présent cette page (en cliquant sur le lien « modifier le wikicode »).

Étymologie

Dérivé de complir, avec le suffixe -or.

Adjectif

Nombre Singulier Pluriel
Masculin complidor
\kumpliˈdu\
complidors
\kumpliˈdus\
Féminin complidoira
\kumpliˈduj.ɾo̯\
complidoiras
\kumpliˈduj.ɾo̯s\

complidor \kumpliˈduɾ\ (graphie normalisée)

  1. Qui est chargé d’accomplir.

Références