caboçòla
Étymologie
Nom commun
| Singulier | Pluriel | 
|---|---|
| caboçòla \kaβuˈsɔlo̞\ | caboçòlas \kaβuˈsɔlo̞s\ | 
caboçòla [kaβuˈsɔlo̞] (graphie normalisée) féminin
- (Zoologie) (Languedocien) Têtard, larve de grenouille
- Anèt al cabinet quèrre lo bocal : — (Joan de Cantalausa, « las leujas », Racontes de Montfranc)
 « E ben ara ! Se cal potingar... Aquò's egal, pr'aquò ! Son pas plan bèlas ! Revertarián dejà de caboçòlas ! Consí diantre pòt far un bestial tan menut per sostar lo monde d'un mal de cap ? [...] »- La traduction en français de l’exemple manque. (Ajouter)
 
 
Variantes
- cabociòla
Vocabulaire apparenté par le sens
- cabaçòla
- cabilat gasc.
- cabòç
- caboçat gasc.
- cabòce gasc.
- caburlat
- cancarinhòl
- capgranhon
- capgròs
- capilat gasc.
- capillat gasc.
- capmartèl, gasc. capmartèth, lem. chapmarteu, chapmarteu, prov. capmartèu
- cassuora
- coa de sartan f.
- coàs auv.
- coat auv.
- culhiereta
- escròla f.
- glotiron gasc.
- graulhet
- güac gasc.
- ròine gasc.
- testa cuecha f. lim.
- tèsta d'ase, tèsta d'ai prov.
- testa monha f. lim.
- testard
- testut
Références
- (oc) Joan de Cantalausa, Diccionari General Occitan a partir dels parlars lengadocians, 2002, ISBN 2-912293-04-9, C.A.O.C. → consulter cet ouvrage
- Loís Alibèrt, Dictionnaire occitan-français selon les parlers languedociens, Institut d’Estudis Occitans, 1997, ISBN 2-85910-069-5
- Frédéric Mistral, Lou Tresor dóu Félibrige ou Dictionnaire provençal-français embrassant les divers dialectes de la langue d’oc moderne, 1879
- Josiane Ubaud, Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l’occitan segon los parlars lengadocians, Trabucaire, 2011, ISBN 978-2-84974-125-2