rená
Étymologie
- Dérivé de rena (« amour »).
Verbe
| Personne | Présent | Passé | Futur |
|---|---|---|---|
| 1re du sing. | rená | renayá | renatá |
| 2e du sing. | renal | renayal | renatal |
| 3e du sing. | renar | renayar | renatar |
| 1re du plur. | renat | renayat | renatat |
| 2e du plur. | renac | renayac | renatac |
| 3e du plur. | renad | renayad | renatad |
| 4e du plur. | renav | renayav | renatav |
| voir Conjugaison en kotava | |||
rená \rɛˈna\ ou \reˈna\ transitif
Dérivés
Prononciation
- France : écouter « rená [rɛˈna] »
Anagrammes
Références
- « rená », dans Kotapedia