prioressa
Catalan
Étymologie
Nom commun
| Singulier | Pluriel |
|---|---|
| prioressa \pɾi.uˈɾɛ.sə\ |
prioresses \pɾi.uˈɾɛ.səs\ |
prioressa \pɾi.uˈɾɛ.sə\ féminin (pour un homme, on dit : prior)
- (Religion) Prieuresse, prieure.
- Exemple d’utilisation manquant. (Ajouter)
Variantes
Dérivés
Prononciation
Anagrammes
- apirrosse
- apressori
Références
- « prioressa » dans Antoni Maria Alcover et Francesc de Borja Moll, Diccionari català-valencià-balear, 1962
- « prioressa » dans le Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans
- « prioressa » dans le Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua
- « prioressa » dans le Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana
Étymologie
Nom commun
| Singulier | Pluriel |
|---|---|
| prioressa \pɾi.u.ˈɾe.so̯\ |
prioressas \pɾi.u.ˈɾe.so̯s\ |
prioressa \pɾi.u.ˈɾe.so̯\ féminin (pour un homme, on dit : prior) (graphie normalisée)
- (Religion) Prieure.
Références
- Congrès permanent de la lenga occitana, 20 dictionnaires occitans en ligne, XIX - XX s → consulter cet ouvrage
- (oc) Joan de Cantalausa, Diccionari General Occitan a partir dels parlars lengadocians, 2002, ISBN 2-912293-04-9, C.A.O.C. → consulter cet ouvrage
- Christian Laux, Dictionnaire occitan-français (Laux), Institut d’Estudis Occitans, 2001 → consulter en ligne
- Josiane Ubaud, Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l’occitan segon los parlars lengadocians, Trabucaire, 2011, ISBN 978-2-84974-125-2