passejada

Étymologie

Déverbal de passejar

Nom commun

Singulier Pluriel
passejada
\pa.se.ˈd͡ʒa.ðo̯\
passejadas
\pa.se.ˈd͡ʒa.ðo̯s\

passejada \pa.se.ˈd͡ʒa.ðo̯\ féminin (graphie normalisée)

  1. Promenade.
    • M’explica puèi que finís a cinc oras e que de costuma, aprés, va se faire una passejada sus la Canabiera. Ten, just coma ieu !  (Florian Vernet, Ont'a passat ma planeta?, 1995 [1])
      Elle m’explique ensuite qu’elle finit à cinq heures et que d’habitude, après, elle va faire une promenade sur la Cannebière. Tiens, juste comme moi !
    • Romanilha se calèt mas, a la sortida, demandèt à l'escolan :
      " Consí t'apèlas ?
      -Frederic Mistral, de Malhana.
      A la passejada, lo long del barri, caminaràs prèp de ieu. "
       (Jean Boudou, La Santa Estela del Centenari, 1960 [1])
      Roumanille se tut mais, à la sortie, il demanda à l'écolier :
      " Comment tu t'appeles ?
      -Frédéric Mistral, de Maillane.
      À la promenade, le long du rampart, tu marcheras près de moi.
    • La guèrra de Gàllia n’èra estada qu’una passejada sens glòria, dins de forèstes salvatjas, qualques batèstas menudas contra d’òmes del pitre nus.  (Jean Boudou, Lo libre dels grands jorns, 1964 [1])
      La guerre des Gaulles n’avait été qu’une promenade sans gloire, dans des forêts sauvages, quelques petites batailles contre des hommes à la poitrine nue.
  2. Promenoir.

Références