| Voir la conjugaison du verbe instaurar | ||
|---|---|---|
| Subjonctif | Présent | que (yo) instauraren |
| que (tú) instauraren | ||
| que (vos) instauraren | ||
| que (él/ella/ello/usted) instauraren | ||
| que (nosotros-as) instauraren | ||
| que (vosotros-as) instauraren | ||
| que (os) instauraren | ||
| (ellos-as/ustedes) instauraren | ||
| Imparfait (en -ra) | que (yo) instauraren | |
| que (tú) instauraren | ||
| que (vos) instauraren | ||
| que (él/ella/ello/usted) instauraren | ||
| que (nosotros-as) instauraren | ||
| que (vosotros-as) instauraren | ||
| que (os) instauraren | ||
| (ellos-as/ustedes) instauraren | ||
| Imparfait (en -se) | que (yo) instauraren | |
| que (tú) instauraren | ||
| que (vos) instauraren | ||
| que (él/ella/ello/usted) instauraren | ||
| que (nosotros-as) instauraren | ||
| que (vosotros-as) instauraren | ||
| que (os) instauraren | ||
| (ellos-as/ustedes) instauraren | ||
| Futur | que (yo) instauraren | |
| que (tú) instauraren | ||
| que (vos) instauraren | ||
| que (él/ella/ello/usted) instauraren | ||
| que (nosotros-as) instauraren | ||
| que (vosotros-as) instauraren | ||
| que (os) instauraren | ||
| (ellos-as/ustedes) instauraren | ||
instauraren \i(n)s.tauˈɾa.ɾen\