hòmens
: homens
Catalan
Étymologie
Forme de nom commun
| Singulier | Pluriel |
|---|---|
| home \ˈɔme\ |
hòmens \ˈɔmens\ |
hòmens [ˈɔmens], [ˈɔməns] masculin
- (Valencien) (Baléare) Pluriel de home.
Per delitar, los hòmens vida volen,
— (Ausiàs March, Cobrir no pusch la dolor qui·m turmenta)
e sens delit en lo món no treballen,
e quant d'aquest lo viure los atallen,
tant han dolor com delit haver solen.- La traduction en français de l’exemple manque. (Ajouter)
Són hòmens, aquells, que ningú en té res que dir: estalviadors, casolans, de costums ordenades, religiosos, tot lo que vulgau; mes són canalla de cap a peus, i l'ànima els pudiria si les qualitats de l'ànima fossin perceptibles a l'olfato, o si eixos hòmens tinguessin qualsevol d'aquelles coses que des de temps immemorial se n'ha vingut dient ànima.
— (Robert Robert, Un tros de paper - Uns hómens de bé)- La traduction en français de l’exemple manque. (Ajouter)
Los hòmens, si deixeran
— (Jaume Roig, Espill.)
mullers, Joan imitant
en lo món francs militant,
ab Jesús triomfaran.- La traduction en français de l’exemple manque. (Ajouter)
Notes
- Il s’agit de la forme ancienne, directement issue du latin, maintenue avec vitalité en valencien et en ibizois, et ailleurs souvent perçue comme un archaïsme.
Variantes orthographiques
Variantes dialectales
Prononciation
Références
- Entrée « home », Diccionari català-valencià-balear par Antoni Maria Alcover et Francesc de Borja Moll, [Consulter]