graltá
Étymologie
- Dérivé de gralt (« ferme, fermage »).
Verbe
| Personne | Présent | Passé | Futur |
|---|---|---|---|
| 1re du sing. | graltá | graltayá | graltatá |
| 2e du sing. | graltal | graltayal | graltatal |
| 3e du sing. | graltar | graltayar | graltatar |
| 1re du plur. | graltat | graltayat | graltatat |
| 2e du plur. | graltac | graltayac | graltatac |
| 3e du plur. | graltad | graltayad | graltatad |
| 4e du plur. | graltav | graltayav | graltatav |
| voir Conjugaison en kotava | |||
graltá \gralˈta\ bitransitif
Dérivés
Prononciation
- France : écouter « graltá [gralˈta] »
Références
- « graltá », dans Kotapedia