colòbra
: colobra
Étymologie
- Du latin colubra.
Nom commun
| Singulier | Pluriel |
|---|---|
| colòbra \kuˈlɔbɾo\ |
colòbras \kuˈlɔbɾos\ |
colòbra \kuˈlɔbɾo\ (graphie normalisée) féminin
- Couleuvre.
Una colòbra longa de mai de doas canas se daissèt tombar de sus un babís sul cap de la femna e l’ensarrèt de sos anèls.
— (Joan Bodon, « Lo niu de las sèrps », Contes de Viaur.)- La traduction en français de l’exemple manque. (Ajouter)
Dérivés
Prononciation
- France (Béarn) : écouter « colòbra [Prononciation ?] »
Références
- (oc) Joan de Cantalausa, Diccionari General Occitan a partir dels parlars lengadocians, 2002, ISBN 2-912293-04-9, C.A.O.C. → consulter cet ouvrage