avoncle

Étymologie

Du latin avunculus[1].

Nom commun

Singulier Pluriel
avoncle
*\Prononciation ?\
avoncles
*\Prononciation ?\

avoncle *\Prononciation ?\ masculin

  1. (Famille) Oncle.
    • Bé creem que sabets en qual manera lo molt noble rey de Mayorches, molt car avoncle nostre, nos prestà la quantitat de diners que nós li devem, e prestà-la’ns en cas que·ns fo molt grant plaer d’aquell préstech.  (Bernat d’Averçó, Col·lecció Cancelleria-104, 1305)
      La traduction en français de l’exemple manque. (Ajouter)

Variantes

  • avonclo

Références

Sources

  1. « avoncle » dans Antoni Maria Alcover et Francesc de Borja Moll, Diccionari català-valencià-balear, 1962

Bibliographie

  • « avoncle », dans Lluís Faraudo et de Saint-Germain, Germà Colón Domènech, Vocabulari de la llengua catalana medieval, Institut d’Estudis Catalans → consulter cet ouvrage
  • « avoncle » dans Antoni Maria Alcover et Francesc de Borja Moll, Diccionari català-valencià-balear, 1962

Cette entrée est considérée comme une ébauche à compléter en ancien occitan. Si vous possédez quelques connaissances sur le sujet, vous pouvez les partager en modifiant dès à présent cette page (en cliquant sur le lien « modifier le wikicode »).

Étymologie

Étymologie manquante ou incomplète. Si vous la connaissez, vous pouvez l’ajouter en cliquant ici.

Nom commun

avoncle *\Prononciation ?\ masculin

  1. (Famille) Oncle.
    • Exemple d’utilisation manquant. (Ajouter)

Références