accidentalment
Catalan
Étymologie
- Dérivé de accidental, avec le suffixe -ment.
 
Adverbe
accidentalment \Prononciation ?\
- Accidentellement.
El bebè s’interessa pel que l’adult vol fer, encara que accidentalment acabi fent una cosa diferent.
— (Ramon Riera i Alibés, La connexió emocional : Formació i transformació de la nostra manera de reaccionar emocionalment, Ediciones Octaedra, 2010, page 175 → lire en ligne)- Le bébé s’intéresse à ce que l’adulte veut faire, même s’il finit par faire quelque chose de différent par accident.
 
Orígenes roman encara hipotecat per la idea hel·lènica de l’home com a ésser essencialment espiritual, accidentalment caigut en la matèria.
— (Gregori de Nissa, Discurs catequètic (texte revu, traduit et annoté par Josep Vives), Fundació Bernat Metge, collection « Escriptors cristians », 2001, page 40 → lire en ligne)- Origène est encore hypothéqué par l’idée hellénique de l’homme comme étant essentiellement spirituel, tombé accidentellement dans la matière.
 
 
Prononciation
- Catalan oriental :
 - Catalan occidental :
 - Barcelone (Espagne) : écouter « accidentalment [Prononciation ?] »