Argantomagos
Gaulois
Étymologie
Nom propre
| Cas | Singulier | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nominatif | « classique » | Argantomagos | |||
| tardif | *Argantomago | ||||
| Vocatif | *Argantomage | ||||
| Accusatif | « classique » | *Argantomagon *Argantomagom | |||
| tardif | *Argantomago | ||||
| Génitif | *Argantomagī | ||||
| Datif | ancien | *Argantomagūi | |||
| tardif | *Argantomagū | ||||
| Locatif | incertain | in *Argantomagē | |||
| Instrumental-sociatif | *Argantomagū | ||||
| Annexes et références | |||||
Argantomagos *\Prononciation ?\
Dérivés dans d’autres langues
- Latin : Argantomagus
- Français : Argenton
 
Références
- Jean-Paul Savignac, Dictionnaire français-gaulois, La Différence, 2004, ISBN 978-2729115296, page 48