Narcís Verdaguer
| Président Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya (d) | |
|---|---|
| - | |
Lluís Duran i Ventosa (d) Francesc Maspons i Anglasell (d) | |
| Député aux Cortes District électoral de Vic (d) | |
| - | |
Ròmul Bosch i Alsina (d) Alexandre Bosch i Catarineu (d) | |
| Conseiller municipal de Barcelone | |
| - |
| Naissance | |
|---|---|
| Décès |
(à 55 ans) Barcelone |
| Sépulture | |
| Nationalité | |
| Formation | |
| Activités | |
| Conjoint | |
| Parentèle |
Jacint Verdaguer (cousin) |
| Parti politique | |
|---|---|
| Membre de |
Centre Escolar Catalanista (d) Unió Catalanista Lliga de Catalunya (d) Centre national catalan (d) |
Narcís Verdaguer i Callís, né à Vic le 29 octobre 1862 et mort le 5 avril 1918 à Barcelone, est un avocat et homme politique catalan.
Il est l'époux de l'universitaire Francesca Bonnemaison et le cousin germain du poète Jacint Verdaguer.
Biographie
Enfance et adolescence
Narcís Verdaguer i Callís est né le 29 octobre 1862 à Vic. En 1882, il intègre le séminaire de Vic, où il fonde la revue L'Almogàver[1].
Militant adulte
En 1883, il rejoint la ville de Barcelone et étudie le droit à l'université de Barcelone. Il reste correspondant de l'hebdomadaire La Veu del Montserrat.
Il s'implique alors dans le mouvement catalaniste, notamment dans des meetings à la Llotja de Barcelona (1885). En 1886, il rejoint le Centre Escolar Catalanista, dont il devient président (1887-1888).
En 1891, il participe à la création de l'Unió Catalanista et est l'un des fondateurs de la revue La Veu de Catalunya, dont il est le directeur de 1891 à 1898.
Il est partisan d'un catalanisme modéré, également appelé "catalanisme possibiliste", s'affrontant quelquefois avec l'intransigeance du journal La Renaixença[2].
En 1893, il épouse la féministe Francesca Bonnemaison i Farriols. Le couple rejoint à cette époque l'homme politique Francesc Cambó[3].
El 1898, il rejoint le programme du général Polavieja[4].
En 1900, il fonde Centre Nacional Català, avec Prat de la Riba, Francesc Cambó, Lluís Duran i Ventosa et Josep Puig i Cadafalch. Ce parti politique s'unit ensuite à l'Unió Regionalista pour former la Lliga Regionalista en 1901, dont il est nommé vice-président.
Il cède le journal La Veu de Catalunya à son ami Enric Prat de la Riba. Sous l'étiquette Lliga Regionalista, il est élu adjoint à Mairie de Barcelone (1909-1910, député provincial (1911-1913 ), et député aux Cortes pour Vic (1914-1916).
Il crée et dirige en 1912 la bourse du travail de la diputació de Barcelona, est président de la Societat Econòmica d'Amics del País (1910-1911) et de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya (1917-1918).
Il décède le 5 avril 1918 à Barcelone.
Postérité
- Narcís Verdaguer est inhumé au cimetière de Montjuïc, à Barcelone.
Références
- ↑ (es) Joaquim Coll i Amargós, « Narcis Verdaguer i Callis (1862-1918) i el catalanisme possibilista », dialnet.unirioja.es, Universitat de Barcelona, (lire en ligne, consulté le )
- ↑ « 9788484150138 - Narcis Verdaguer I Callis (1862-1928) I El Catalanisme Possibilista de Coll I Amargós, Joaquim - AbeBooks », sur www.abebooks.fr (consulté le )
- ↑ (ca) Joaquim Coll i Amargós, « Narcís Verdaguer i Callís (1862-1918). Una biografia », Cercles: revista d'història cultural, (ISSN 1699-7468, lire en ligne [archive du ], consulté le )
- ↑ « Narcís Verdaguer i Callís | enciclopedia.cat », sur www.enciclopedia.cat (consulté le )
Liens externes
- Notices dans des dictionnaires ou encyclopédies généralistes :
- Portail de la politique
- Portail de la Catalogne