Josep Piera

Josep Piera i Rubió
En .
Biographie
Naissance

Beniopa (d)
Nationalité
Activités
Conjoint
Marifé Arroyo (depuis )
Autres informations
Membre de
Distinctions
Liste détaillée
Prix Andròmina ()
Carles Riba Prize (en) ()
Premi Josep Pla de narrativa ()
Croix de Saint-Georges ()
Prix Josep Vallverdú (d) ()
Prix de la critique Serra d'Or ()
Prix de fiction de Sant Joan (d) ()
Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta (d) ()
Premis València ()
Premio Lluís Guarner ()
Prix d'honneur des lettres catalanes ()
Prix Roís de Corella (d) ()
Enregistrement vocal
Œuvres principales
Els fantàstics 70 (1969-1974) (d), Josep Piera. Poesia completa. 1971-2018 (d)

Josep Piera i Rubio, né à Gandia le , és un poète et écrivain espagnol d'expression catalane.

Biographie

Diplômé en enseignement, il débute comme poète en participant au recueil collectif Carn fresca[1],[2] (« Chair fraîche ») de jeunes poètes valenciens. Il s'intègrera pleinement dans la dénommée génération des années 70 (ca) de la littérature catalane[3],[4].

En 1972, il épouse Marifé Arroyo, pionnière de l'enseignement du valencien[5],[6],[7].

En 2002, il publie Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March (« Je suis celui qui s'appelle Ausiàs March », Edicions 62, Barcelone), première biographie romancée d'Ausiàs March[8].

Il reçoit de nombreux prix, dont le Prix Carles Riba de poésie, les prix Andròmina et Josep Pla de prose[9] et le prix d'honneur des lettres catalanes en 2023,[10].

En 2008, la revue L'Aiguadolç lui consacre un numéro monographique[11]. En 2011 l'Académie valencienne de la langue lui rend hommage avec une conférence à laquelle ont participé plusieurs spécialistes de son œuvre[12].

Notes et références

(ca) Cet article est partiellement ou en totalité issu de l’article de Wikipédia en catalan intitulé « Josep Piera Rubio » (voir la liste des auteurs).
  1. (ca) Josep Iborra, La trinxera literària, 1974-1990: estudis sobre literatura Catalana al país Valencià, Valence, Universitat de València, (ISBN 9788478266265, lire en ligne), « La nova poesia catalana del País Valencià (1974-1977) », p. 158
  2. (ca) Àlex Broch, Sobre poesia catalana, Barcelone, Proa, (ISBN 9788484370819, lire en ligne), p. 36
  3. (ca) Joaquim Marco Jaume, La nova poesia catalana, Barcelone, Península, (ISBN 9788429715989), p. 100, 237
  4. (ca) Vicenç Altaió et Josep Maria, Les darreres tendències de la poesia catalana (1968-1979), Barcelone, Laia, (ISBN 9788472229259), p. 77
  5. (ca) « Biografia nova Josep Piera » , sur Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (consulté le )
  6. (es) Sergi Sapena, « El poeta y la ‘mestra’ se entregan a Gandia » , sur Levante-EMV, (consulté le )
  7. (ca) Moisés Pérez, « 'La mestra', memòria de la repressió lingüística » , sur El Temps, (consulté le )
  8. Marie-Claire Zimmermann, « Ausiàs March (1400-1459) et l’impossible Ailleurs : Sur la déprise et l’absence revendiquées par le locuteur poétique », dans Poésie de l’Ailleurs : Mille ans d’expression de l’Ailleurs dans les cultures romanes, Presses universitaires de Provence, coll. « Textuelles », , 189–201 p. (ISBN 979-10-365-5058-4, lire en ligne)
  9. (ca) « Poetarium : Poetarium », sur poetarium.llull.cat, Fundació Ramon Llull (en) (consulté le )
  10. (ca) M.Ferrando, « Josep Piera, 55è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes - 01 març 2023 », sur El Punt Avui (consulté le )
  11. (ca) « L'Aiguadolç Num. 35, Dossier: Josep Piera. 40 anys de vida literària » , sur Racó Català,
  12. (ca) « Actes de la II Jornada sobre els Escriptors Valencians Actuals. Josep Piera. València, 2011 – AVL » (consulté le )

Annexes

Bibliographie

  • (ca) Francesc Viadel, Valencianisme : L’aportació positiva, Valence, PUV, , 453 p. (ISBN 978-84-370-8820-4), p. 370

Liens externes

  • Portail de la poésie
  • Portail de la langue catalane
  • Portail du Pays valencien