Antoni Rubio

Antoni Rubio
Biographie
Naissance
Activités
Autres informations
Membre de
Unió de Periodistes Valencians (d)

Antoni Rubio i Reverter, né à Espluggues de Llobregat (province de Barcelone) en 1978, est un journaliste et écrivain espagnol.

Biographie

Il naît à Espluggues de Llobregat (province de Barcelone) le [1],[2]. Alors qu'il est âgé de 5 ans, sa famille s'installe à Valence où il grandit[3],[4],[2].

À l'âge de 19 ans, il commence à écrire dans la presse, collaborant en tant que rédacteur ou chroniqueur à des médias variés comme El Mundo, El Temps, L'Informatiu, La Veu, Las Provincias, Ràdio 9 ou Cadena SER[1],[3],[5],[6],[7].

Il est licencié en philologie catalane de l'université de Valence[4]. Il enseigne la matière langue et littérature aux écoles San Josep de Valence[4],[5],[7], établissement privé d'enseignement secondaire géré par la compagnie de Jésus.

En 2007, il publie avec le journaliste Hèctor Sanjuan l'essai historique Del Sud, consacré à la trajectoire du groupe valencien Obrint Pas[8],[9].

En 2009, il remporte le prix Sambori de récit en valencien avec la nouvelle Grossa (« Grosse »), monologue intérieur d'une jeune souffrant d'anorexie[1].

En 2018, il publie Black Friday, recueil de 20 nouvelles ancrées dans le monde réel, dont une partie avaient été publiés antérieurement dans le supplément Arts d'El Mundo[7],[10].

En 2021, il est élu membre du comité de direction de l'Unió de Periodistes Valencians (« Union des journalistes valenciens »), principale association professionnelle de journalistes de la Communauté valencienne[6],[11],[5].

En 2022, il publie l'essai Valencianisme líquid[12] (« Valencianisme liquide »), dans lequel il analyse l'évolution récente du nationalisme valencien, en particulier la trajectoire de la coalition Compromís. Reprenant le concept de modernité liquide (en) du sociologue et philosophe Zygmunt Bauman, il analyse comment sous l'influence de divers facteurs (notamment le seuil de 5 % de votes qui a pendant longtemps constitué un plafond de verre barrant l'entrée des partis nationalistes aux Cortes valenciennes, à la différence par exemple du Parlement de Catalogne) la « marque Compromís » a en pratique renoncé à une grande partie de ses revendications souverainistes historiques et s'est soumise à la « cosmovision » du blavérisme[13]. Rubio défend la thèse selon laquelle cette évolution amène Compromís à n'incarner fondamentalement qu'une variante parmi d'autres de la gauche espagnole dans la région, un choix qui, s'il semble lui avoir été bénéfique sur le plan électoral au cours des années 2010, contribue à son indéfinition et la soumet fortement à un possible recours au vote utile des citoyens, davantage susceptible de profiter à d'autres partis plus clairement identifiés avec ces postulats idéologiques, en particulier le PSPV-PSOE[14],[15].

Publications

  • (ca) Del sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas, Barcelone, Mina, (ISBN 84-96499-75-8) — avec Hèctor Sanjuan
  • (ca) Black Friday, Carcaixent, Sembra Llibres, (ISBN 978-84-16698-17-2)
  • (ca) La taca, Valence, Tabarca, (ISBN 978-84-8025-525-7)
  • (ca) Valencianisme líquid, Tres i Quatre, (ISBN 978-84-17469-45-0)

Notes et références

(ca) Cet article est partiellement ou en totalité issu de la page de Wikipédia en catalan intitulée « Antoni Rubio i Reverter » (voir la liste des auteurs).

  1. (es) « El periodista Antoni Rubio gana el premio Sambori de narrativa en valenciano », El Mundo,‎ (lire en ligne , consulté le )
  2. (es) Alejandro Plá, «El periodismo es apasionante, pero está muy maltratado» , sur Aquí. Medios de Comunicación, (consulté le )
  3. (ca) « Antoni Rubio » , Associació d'Editorial Independents (consulté le )
  4. (ca) « Presentació País Valencià: eixida d’emergència » , La Repartidora, (consulté le )
  5. (es) « La Unió de Periodistes Valencians elige nueva ejecutiva para el ejercicio 2021-2025 », La Vanguardia,‎ (lire en ligne , consulté le )
  6. (es) Europa Press, « La Unió de Periodistes Valencians elige nueva ejecutiva para el ejercicio 2021-2025 », Alicante Plaza,‎ (lire en ligne, consulté le )
  7. (es) « Una mirada a les ombres, la narrativa breu d’Antoni Rubio », Makma. Revista de artes visuales y cultura contemporánea,‎ (lire en ligne , consulté le )
  8. (ca) « 'Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas' », La República,‎ (lire en ligne, consulté le )
  9. (es) « 'Del Sud' relata la crónica de una generación de valencianos que lucha a contracorriente | elmundo.es », El Mundo,‎ (lire en ligne , consulté le )
  10. (ca) Bel Carrasco, « "Volia mostrar històries que no troben espai als mitjans de comunicació" », El Mundo,‎ (lire en ligne , consulté le )
  11. (ca) « La Unió de Periodistes Valencians elige a su nueva ejecutiva con el objetivo de “dignificar las condiciones laborales de los periodistas” », elDiario.es,‎ (lire en ligne )
  12. (ca) Diego Albarracín Albarracín, « Evaporació o solidificació », Caràcters, no 96,‎ , p. 57 (ISSN 3020-9951, lire en ligne , consulté le )
  13. (ca) Esperança Camps Barber, « Antoni Rubio: "En el tema de Catalunya és on es veu l'assumpció de la cosmovisió blavera de Compromís" », VilaWeb,‎ (lire en ligne , consulté le )
  14. (ca) Joan Canela, « "Es rebutja els Països Catalans però cada cop que es pensa un marc on el País Valencià puga surar, s’acaba ací" », Público,‎ (lire en ligne, consulté le )
  15. (ca) « Antoni Rubio: «Compromís s'ha convertit en una opció més de l'esquerra espanyola» », El Temps,‎ (lire en ligne , consulté le )
  • Portail de la presse écrite
  • Portail de la littérature
  • Portail du Pays valencien
  • Portail de la langue catalane